etapa agrària

Tema 4. La Baixa Edad Mitjana Europea

La crisi dels segles XIV-XV

nivell general

• Estudieu la crisi dels segles XIV-XV en el llibre de text • Exercicis Definiu: crisi econòmica oferta demanda crisi de subsistències burgès soberania estat confessional estat centralitzat cultura religiosa Quina cojuntura econòmica correspon al segles XIV-XV? Quin tipus d'estructures hi havia a la civilitzavció europea a la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV)?

     4. Copieu el quadre sinòptic següent sobre la crisi agrària i enllaceu les idees dels rectangles amb el signe corresponent (recordeu
         com es fa un quadre sinòptic)

.                    

• Si voleu saber el resultat que proposo cliqueu aquí. • Podeu consultar una altra proposta de quadre sinòptic sobre el tema la crisi del segle XIV a http://www.educa.madrid.org/cms_tools/files/4eff5d57-a7f7-4a39-8f81-dd4b054553dc/esquema.pdf • I ara es tractaria de què redactéssiu un text explicant la informació del quadre realitzat i que respongueu a les següents preguntes: Com es diu aquest tipus de crisi econòmica que reflecteix el text?. Expliqueu les característiques. Per què la crisi agrària afecta la indústria?

      5. Copieu a la llibreta i completeu el quadre sinòptic del text següent sobre la crisi demogràfica:

Desde el s. XII se advierte un progresivo aumento de la población y una evolución social, en la que destacan dos elementos: el nacimiento y desarrollo de la burguesía y la iniciación de la liberación de los siervos. Pero esta evolución había quedado cortada por la peste de 1348, que se extendió desde Francia a toda Europa. Se calcula que a consecuencia de la peste murió una tercera parte de la población europea que, por tanto, al iniciarse el s. XV había quedado notablemente disminuida. Consecuencia de esta merma demográfica serían la disminución de la mano de obra y del consumo, que repercutirían en una crisis agrícola y en un retroceso del movimiento comercial. Sin embargo, a partir de 1430, esta situación mejora con rapidez y pronto se advierte un progresivo aumento de población.

        6. Confeccioneu un gràfic linial a partir de la sèrie de dades següent:

L'evolució de la població europea cronologia   milions (d'habitants) 1000        42 1050         46 1100         48 1150         50 1200         61 1250         70 1300         73 1350         51 1400         47 1450         60 1500         68 (reelaboració a partir d'un gràfic )

Qüestions sobre el gràfic elaborat:

1. De què tracta?
2. On i quan el situeu?
3. A quina època històrica correspon?
4. Quina evolució general heu observat?
5. Quantes fases aprecieu en el gràfic?
6. Explica les causes de l'evolució de la primera fase (1000-1300)
7. Com va evolucionar la població europea en els segles XIV fins a mitjans del XV?
   • augment constant
   • disminució constant
   • estancament
8. Per què?
9. Explica les caracteristiques demogràfiques de l'edat mitjana:
   
10. Com es diu aquest tipus de demografia?
    
    

          7. Comprensió  del text següent:

             La pesta va originar una despoblació impressionant del món rural, tant per la mort dels camperols, com per l'emigració a les ciutats, on esperaven trobar menjar, feina o refugi; encara que, de fet, l'amuntegament a les ciutats va provocar que augmentés la gravetat de la pesta i els seus efectes. Moltes terres van quedar abandonades i, en conseqüència, els senyors van haver d'arrendar-les a baix preu o conrear-les ells mateixos  per mitjà d'assalariats.
            És evident que la producció global europea es va reduir durant el segle XIV per una sèrie de causes, entre les quals, a més de la despoblació, s'hi troba un empobriment del sòl i un canvi climàtic caracteritzat per l'augment del fred. Per sortir del marasme calia invertir a les terres per millorar-les i revalorar-les, però els senyors no volen invertir i els camperols no poden; només alguns burgesos col.loquen els estalvis acumulats durant l'anterior època de prosperitat en la compra de terres.
           La terrible situació dels món rural s'observa a les nombroses revoltes pageses, provocades en part per les conseqüències de la pesta. Entre aquestes revoltes destaca l'anomenada Jacquerie que va assolar els camps de França (...). Més tard, es van produir l'aixecamant dels remences a Catalunya i la revolta de les ermandades a Galicia.

                      A.Fernández, M. Llorens i altres: Occident. Història de les civilitzacions  i de l'art. Ed. Vicens Vives.
QÜESTIONS:

Posa títol a aquest text. Cita les causes immediates de la despoblació rural. On va  provocar més mortalitat  la pesta? Indica las conseqüències econòmiques de la pesta. Quines conseqüències socials va tenir? Què va ser la Jacquerie?. Quan va succeir ? La  producció d'aliments disminueix en aquesta epoca?. Explica'n les causes. ¿Contra qui lluitaven els pagesos?. Explica'n les causes. El segle XIV va ser una època de crisi  econòmica?.  Raona la resposta.           cliqueu a sobre per veure-ho més gran

• Compareu les respostes amb l'exercici corregit.

 

Apunts per estudiar                                  L'evolució socio-política dels segles XIV-XV

La monarquia, després de la recuperació del poder dels segles XII-XIII, arriba al segle XIV com una important força política, davant el poder feudal i el de l’alta burgesia en les ciutats independents. Les circumstàncies provocades per la crisi econòmica del segle XIV, que van perjudicar les rendes senyorials i el comerç, determinaran una sèrie de aliances per fer front a les amenaces que l’increment del poder de la monarquia suposava als senyors feudals i van conduir a una llargues lluites per evitar-lo. Segons la correlació de forces que es va establir, continuarà l’enfortiment del poder monàrquic o fracassarà i, llavors, es produirà una primera divisió política entre els estats europeus (separats també pel diferent ritme de creixement socio-econòmic). Els regnes en què es produeix una aliança entre el rei (rebent préstecs per l’exèrcit mercenari) i les ciutats (a canvi de protecció) iniciaran l’Edat Moderna com uns Estats unificats amb una monarquia forta, la monarquia autoritària, en la que el poder d’altres forces polítiques, dels senyors feudals i de les ciutats (i fins i tot del Papa) serà eliminat a poc a poc (cas d’Anglaterra, Portugal, Castella i França). En els regnes on l’aliança no es produeix per la força d'un o altre dels adversaris, el rei no podrà fer front a aquestes forces polítiques i haurà de romandre amb el poder limitat per les institucions polítiques (parlaments) i, en definitiva, compartit amb els senyors feudals o amb l'alta burgesia de les grans ciutats (cas de la Corona d’Aragó, l’Imperi Germànic, els estats de l'Europa centre-oriental, o els estats italians).

La crisi econòmica del segle XIV i l’enfrontament entre els poderosos va afectar també a la majoria de la societat feudal. Serà una època de forta conflictivitat social, de lluites entre l’alta burgesia que monopolitzava el govern municipal i els petits comerciants i artesans (que demanaven augments salarials i participació en el govern) i, en molts casos, el descontentament dels habitants pobres de les ciutats es va dirigir contra la minoria jueva. Aquestes revoltes del baix poble urbà van ser fortament reprimides per les autoritats. Però, especialment, aquesta va ser una època de lluites entre terratinents i pagesos en la que es van produir freqüents rebel·lions camperoles davant la fam, l’elevació dels impostos i la recuperació de drets que els senyors van establir per fer front a la disminució provocada per la crisi demogràfica i les despeses de les lluites contra el rei. En finalitzar l‘Edat Mitjana, a  l’Europa Occidental, una gran part dels drets senyorials sobre els serfs seran abolits (o comprats pels pagesos) i, d’aquesta manera, la servitud de la gleva esdevindrà minoritària.

A partir de l’Edat Moderna, en els Estats de monarquia autoritària el rei anirà afermant els seus poders (executiu, legislatiu i judicial) gràcies als ingressos que li proporcionaran els impostos permanents (sense necessitat de convocar al parlament), a l’exèrcit permanent (de mercenaris, sense necessitat de les mesnades senyorials) i a la lenta unificació del país (legislativa, religiosa, monetària i lingüística) mentre es va identificant monarquia -el rei- amb aquest Estat progressivament unificat i centralitzat. Els feudals (que mantindran alguns drets jurisdiccionals en les seves propietats) poc podran fer davant del creixent poder monàrquic i els enfrontaments cada vegada seran més dèbils fins convertir-se en una noblesa cortesana al servei del monarca (que s’encarregarà de defensar els interessos dels privilegiats). L’església nacional també tindrà interès en l’aliança amb l’Estat que li permet mantenir el poder econòmic i una enorme influència social. La burgesia, enfrontada al repte del comerç colonial i preocupada fonamentalment per l’èxit dels seus negocis, continuarà aliada al tro que li assegura colònies, monopolis mercantils i títols nobiliaris. En els Estats on la monarquia es manté feudal, la política real continuarà amb el projecte iniciat, la recuperació del poder, i la lluita contra la noblesa i/o la gran burgesia prosseguirà en la nova època.

• Estudieu l'evolució dels estats europeus (França, Anglaterra, Imperi alemany i els estats italians) al llarg dels segles XIV-XV. Sobre la diferenciació progressiva dels països europeus consulteu http://www.uc.cl/sw_educ/historia/expansion/index.html polseu El context europeo, apartat Europa diversa, Tres Europas.

•Exercicis

1. Els segles XIV-XV corresponen a una època de crisi social i política?. Raona la resposta.
2. Explica les causes de les lluites socials d'aquesta època.
3. Explica les causes de les lluites polítiques d'aquesta època.
4. Quina conseqüències van tenir?
5. Feu un esquema en claus de la crisi europea dels segles XIV-XV
6. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
   

   Juan Sin  Tierra , rey de Inglaterra se dlrige a súbditos:
    (...)En primer lugar hemos acordado y confirmado con el nombre de Dios y por la presente carta, por Nos y nuestros sucesores a perpetuidad, que la Iglesia de Inglaterra sea libre y goce de todos sus derechos y libertades sin menoscabo. Ningún impuesto será establecilo en nuestro reino, sino es por el común consentimiento del mismo, excepto para el rescate de nuestra persona, para armar a nuestro hijo mayor caballero o para casar por vez primera a nuestra hija mayor. 
   ( ...)La ciudad de Londres gozará de todas sus antiguas libertades y lbres usos, tanto en tierra como en el agua Tambien queremos y concedemos que todas las demás ciudades burgos (...)   gocen de todas sus libertades y libres de usos.  v
   (.. ) Ningun hombre  libre será detenido ni preso ni desposeído de su tenencia, de sus libertades  o libres usos ni puesto fuera de la ley, ni exiliado, ni molestado de manera alguna. Y Nos no pondremos ni haremos poner mano sobre él a no ser en virtud de un juicio legal de sus pares y según la ley del pais.
   (. ..) Instituimos y concedemos a nuestros barones la garantia siguiente: ellos elegirán veinticinco barones del reino que les plazca, los cuales deberán con todo su poder observar, mantener y hacer observar la paz y las libertades que hemos acordado.
                                                           Carta Magna (1215) extracte de http://www.ricardocosta.com/textos/magna.htm

   1. Quin tipus de font és aquest document?
   2. Indica on, quan i a quina èpòca correspon.
   3. Creus que aquest document representa la recuperació del poder del rei?. Raona la resposta.
   4. Qui s'oposava a la política de la monarquia?
   5. Selecciona les caracteristiques polítiques de l'estat anglès tras la Carta Magna:
      • estat monàrquic
      • estat feudal
      • estat democràtic
      • estat de monarquia autoritària
      • estat confessional
      • estat republicà
      • estat centralitzat
        
        
7. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
   

                                                          La jacquerie francesa segons el cronista Froissart

               Gents de diversos llogarets es van reunir a Bauvaisis, i van afirmar que tots els nobles del regne eren uns traidors i que seria un gran bé destruir-los a tots. Sense cap altre consell i amb bastons i ganivets con úniques armes es van dirigir a la mansió del cavaller més pròxim. Van destruir la casa i assassinar al cavaller, a la dama i als seus fills. Els rebels serien uns sis mil, car tots els seus semblants de les regions limítrofes se'ls hi anaven afegint. Aquestes despreciables gents, sense caps i sense armadures, robaven i incendiaven tot, mataven a quantrs nobles trobsaven i violaven a les dames i a les donzelles com gosos rabiosos. (...)
               Certament, mai s'havia vist entre cristians ni sarrains, bogeria semblant com la aquests malhaurats  (...). Per tota la terra de París, Soissons, Hen, Vermendois i els bisbats de Laon i Noion, van ser destruits més de cent castells i cases de cavallers i van matar tots els que van trobar en ells. Però Déu, amb la seva misericòrdia, va posar remedi a això de la forma següent:
               Quan els senyors de Beuavaisis, Soissons, Hen, Vermendois i de les demés terres devastades per aquells malhaurats van veure les seves cases destruides i els seus amics morts, van demana ajuda als seus amics de Flandes (...). començaren a matar i destrossar aquelles gents sense pietat, i a penjar-los a milers en els arbres, en els llocs on els trobaven.
                                                                                                                                       Froissart, J: Cròniques (s. XIV)
   

   Qüestionari:
   1. Busca informació sobre la jacquerie i fes-ne un resum.
   2. Situa el text en l'espai i en el temps.
   3. Indica a quina època històrica pertany
   4. Indica qui són les gents a qui es refereix l'autor en el primer paràgraf.
   5. Explica les causes de la seves accions.
   6. Quina és l'opinió de l'autor sobre les fets que narra?.
   7. Quina és la professió de l'autor del text?
   8. Penses que és objectiu en la seva crònica?.
   9. Analitza la societat de l'època que correspon al text.

8. Va passar que el ducat de Normandia va esdevenir teatre de discòrdia perquè en diversos comtats de la pàtria normanda els pagesos van formar nombrosos grups, on van decidir unànimement viure al seu albir. Pretenien aplicar les seves pròpies lleis, tant en l'explotació del bosc com en l'ús de les aigÜes, sense tenir en compte el dret establert anteriorment. Per fer conèixer aquestes decisions, cada grup d'aquesta multitud rebel va elegir dos delegats, els quals van portar les decisions a una assemblea general encarregada de confirmar-les. Quan el duc ho va saber, va enviar immediatament contra ells el comte Raül de Mopassant  amb molts cavallers, per acabar amb aquesta ferocitat agressiva i dispersar aquelles assemblees de camperols. Aquells, executant sense vacil.lar les ordres rebudes, es van apoderar immediatament dels delegats, entre ells, Pierre de Bauvier,  així com d'alguns homes més i, després d'haver-los tallat les mans i els peus, van enviar a  aquests homes, que ja no servien per a res, a fi i efecte de dissuadir a la resta de la seva empresa i d'aconseguir que, en el futur, fossin més docils, enfront del temor de càstigs tan terribles. Després d’aquesta experiència, els pagesos van renunciar a les seves assemblees i van tornar a l’arada.    
                                                                                                                    Guillaume de Jumièges. Hª de Normandia
   1. De què tracta el document anterior?. On el situes? Fes el resum.
   2. Explica qui eren Raül de Mopassant i Pierre de Bauvier (grup social  o professió, estament)
   3. Quina postura pren Guillaume de Jumièges davant els fets que relata?
   4. Indica el sistema  polític que reflexa el text assenyalant les idees en què t’has basat.

9. Observeu el mapa i responeu les qüestions:
   1. On i quan situes el mapa?
   2. Quins estats hi havia en les illes britàniques?
   3. Busca informació sobre la Guerra dels Cent anys.
   4. Anglaterra té algun territori en el continent europeu?. Què te a veure amb la guerra anterior? .
   5. Va ser aquesta una guerra entre el poder feudal i el poder real?. Raona la resposta.
   6. Quants estats hi ha la península ibèrica?. Nomena'ls.
      
      
10. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:                                   

    La Universidad de París explica las razones de la peste             Afirmamos que la causa lejana y primera de esta peste ha sido y es todavía alguna constelación celeste (...) la cual junto con ciertos eclipses es la causa real de la corrupción mortífera del aire que nos rodea y presagia la mortandad y el hambre. Creemos que la presente epidemia proviene directamente del aire corrompido. En efecto, siendo el aire por su naturaleza puro y claro, no se pudre y corrompe sino cuando los vapores malignos se le mezclan por cualquier causa (...). Cuando la epidemia procede de la voluntad divina no podemos sino aconsejar el recurrir humildemente a esta misma voluntad, sin olvidar, sin embargo, las prescripciones médicas. Quin tipus de font és aquest document? De què tracta? Quina és la causa llunyana de l'epidèmia segons el text? I la causa propera? Hi ha a altres possibles causes d'una epidèmia? Quines? Amb quina mentalitat relaciones el document?. Raona la resposta.